Translate

INVESTIGANT

 

 INVESTIGANT EL CONCEPTE DE LLIBERTAT


La pregunta profunda és:

Qui tria? Qui escolleix? D'on surt la volició? És volició? És necessitat? És obligació?




Tinc identitat pròpia o soc només un reflex de l'entorn?
He nascut mentalment? o estic encara dins la matriu social?


Per a què soc?... Quin sentit té la meva vida?

Per a qui soc?... A quina causa contribueixo?


Som com gallines, vedells o porcs de granja?
Carn de canó quan convé?

Estic aquí només per menjar-treballar-cotitzar-entretenir-me-reproduir-me i morir?


Al servei de què o de qui ?




CONTRAPOSAT A LA "LLIBERTAT"

EL DETERMINISME O DESTÍ


Anomenem destí a la força amoral i sobrehumana que determina el curs dels esdeveniments,  les circumstàncies, sort o dissort reservada a cadascú a tots i a tot: partícules, bacteris, plantes, animals, humans, planetes i galàxies.

El destí és la causa ineludible, incomprensible, ordenadora del món i de la història.




AFIRMA LA LLEI DEL DESTÍ O DETERMINISME

 que tot l’Univers està absolutament governat per lleis causals.


Llei de causalitat> a tal causa tal efecte> implica:

 Tot allò que s'esdevé en un moment determinat, resulta de quelcom succeït anteriorment. 

És a dir, que el moment present està sempre determinat pel passat... i que, per tant, determina el futur. Un passat que es remunta fins on? El naixement? Els avantpassats? Sapiens, Neandertal? Ximpanzé... La primera cèl·lula. El big bang?... i abans? On és el principi? Jahvè creant l'Univers en vuit dies?... i ell mateix, d'on sortiria?


Pots tenir creences irracionals: teistes, creacionistes...
O conviccions racionals: atees, científiques, evolucionistes... 
 Però els primers no en saben res... i els segons no toquen fons.


 EL MISTERI DE L'EXISTÈNCIA ÉS I CONTINUARÀ SENT IMPENETRABLE

Una gota d'aigua no pot comprendre el mar.

Un mosquit sobre aquesta pantalla no podria ni imaginar aquest escrit.


Igual nosaltres davant la Immensitat.

Veure> Xarxa de blogs> Panteisme





L'ORDINADOR IMPOSSIBLE


Fins i tot fonamentant-nos en el passat immediat, les prediccions són  poc o gens fiables, perquè l’enorme complexitat dels factors passats, presents, simultanis i en interacció constant, fa impossible tenir-los en compte. No existeix ni pot existir un ordinador capaç de considerar les infinites causes,  els infinits condicionants.

 Això no vol dir que no existeixin.

A escala humana, si existís un tal ordinador impossible, si coneguéssim totalment els motius formadors del cos-ment de cada individu: existència personal, condicionaments generats per la multitud de generacions que l’han precedit: família, educació rebuda, genètica, caràcter, aptituds, etc, podríem arribar a deduir de quina manera actuarà en determinada situació. Igualment predeterminada per tots els esdeveniments anteriors.


Com aplicar això a la condició humana, al bé i al mal?
Significa que els criminals, petits i grans, no són culpables?

Efectivament, vist així no ho són..., ja que ningú és com és per voluntat pròpia. Els lleons no són culpables de menjar cérvols, ni els cérvols de menjar herba, rosegar arbres i trepitjar insectes. Cada forma de vida no es desenvolupa quan ni com vol, sinó d'acord amb uns condicionants, genètics i mediambientals molt  determinats. La llibertat és un miratge.




A la naturalesa no existeix el lliure albir.
Els arbres, no trien el lloc on creixen, ni quan treure fulla o florir.
Les aus migratòries, no trien ser orenetes o ànecs, migrar o no.

El Sol, la Lluna, estels, planetes, cometes, galàxies...
són com són i segueixen orbites totalment determinades.
Com podríem els humans, ínfims en l'espai-temps ser lliures?

Tanmateix, ens sentim lliures, així ens ho han ensenyat i així ho vivim.
Ens pre-ocupem, batallem, angoixem, culpem, penedim... i és cosa normal.
Gairebé no ens podem ni imaginar, cap altra manera de funcionar.

*

Tanmateix.

SEGONS LA LLEI DE CAUSALITAT

Els humans no som lliures... ni culpables de ser com som.
De massacrar-nos entre nosaltres i ser voraçment depredadors de tot.
Ni de menjar animals i plantes, ni d'estar a la punta de la piràmide biològica.
 
 Només que la piràmide s'està esfondrant.

Ja estava doncs determinat des de l'alba dels temps?
Si racionalment tot està predeterminat on queda el lliure albir?
 

*


Cap a 1968, el "Club de Roma" ja avisava de què venia.
Ja els natius americans molt abans:
"La MareTerra no pertany als humans, sóm els humans que pertanyem a la MareTerra"

"Si escups al cel, et caurà a la cara"
Fa segles que estem escopint al cel i que ens va caient a la cara.

Diuen que, per "voluntat còsmica", els humans aprenem alçant-nos i caient.
Quan ja has caigut moltes vegades, potser comprens el perquè.
I s'obren les portes d'una nova dimensió.

En certs aspectes tanmateix, l'aprenentatge sembla quasi inexistent.

Diuen que la humanitat està en aquest estadi evolutiu.
Vers no sabem què.

Només sabem que ben poc sabem.


QUE EL MISTERI NO TE FONS




El camí apareix a mesura que anem caminant.

Petits com som, sempre més enllà de tota comprensió.

*

 La predació creixent, el creixement indefinit, són insostenibles i aboquen al caos.
AIXÒ HO SABEM
Una sola gota pot fer vessar un got... i ja està molt ple.
Un petit impuls es multiplica... amb imprevisibles conseqüències.




L'ESFONDRAMENT QUE VIVIM
La crisi global, la sexta extinció que protagonitzem...
Estan predeterminades?


SI NINGÚ NO POT ACTUAR DE MANERA DIFERENT A COM ACTUA

Si tot és un encadenament causa-efecte, si tot és resultat del passat i, per consegüent, la llibertat és una il·lusió, els éssers humans no sóm responsables de ser com som o no som. Ni de les nostres accions ni omissions. 

Vist així, som una mena d'autòmats que es creuen lliures, que viuen com si fossin lliures.

Un ordinador no pot executar una aplicació que no ha estat instal·lada.

No pot sortir de cap pauta marcada.


Si els humans no som lliures, 

Si la programació-condicionament, positiu i negatiu, passa de generació en generació,

vol dir que no som moralment responsables?

EN NOM D'UN SENTIT ÈTIC ELEMENTAL 

EN NOM DEL BÉ COMÚ I DE LA BONDAT INNATA 

Ningú advocaria per una anul·lació de la responsabilitat moral.

*


El determinisme, rebutjant la llegenda del lliure albir,

NO INVALIDA LA CONSCIÈNCIA

 NI EL SENTIT DEL BÉ I DEL MAL EN ELS ÉSSERS HUMANS

(Es continua investigant aquest  tema en altres blogs)

TAMPOC INVALIDA LA VALORACIÓ SOCIAL DE LES SEVES ACCIONS

Ni la necessitat d'educar, reeducar, prevenir i penalitzar quan convé.

Accions i conductes clarament atemptatòries a la dignitat humana: discriminar, assetjar, abusar, violar, adoctrinar, explotar, turmentar, esclavitzar, matar... En nom d'una ètica elemental, per respecte a la persona i als seus drets, els humans que perpetren tals actes contraris al bé comú, haurien de ser severament neutralitzats i reeducats. 

Fer-ho o no fer-ho, seria igualment part del guió.

No una opció real.



Rates, escorpins, escurçons... no són culpables de ser com són.
Però ningú en voldria un niu dins del llit.

"Petits criminals", explotadors, contaminadors, violadors, assassins,  haurien de ser controlats per la societat. Amb més motiu haurien de ser-ho els grans, que solen campar poderosos, respectats, impunes... i que generalment moren de vells, ben atesos i sovint pomposament enterrats. Però qui ho faria... entitats extraterrestres? 

De moment la llei de la jungla impera.
Ni Jahvé, ni Jesucrist ni sa mare no ve a salvar-nos, ni Al·là, ni els Budes daurats..

La barbàrie continua desfermada i en creixent.
Curiós destí el d'aquest planeta... fins on?
Perquè ja som vuit mil milions i el creixement indefinit no és possible.
Tampoc l'explotació i la contaminació il·limitada.

Per a quant un canvi de paradigma?
Anomenar-lo és pas primer per convocar-lo.
Si és anomenat i proposat, vol dir que és possible. 


*


Per provocar un canvi, cal conscienciar-se del que hi ha:

 SOVINT REIS I DICTADORS CONSIDEREN QUE HO SÓN PER GRÀCIA DIVINA

Alguns de contemporanis: a Mao Tse Tung se li atribueix 70 milions de morts. A Stalin 23 milions. Hitler 17 milions. Leopold II, Bèlgica, 1.6 milions. Franco, uns 700.000 morts a la guerra civil i uns 150.000 per la repressió posterior. Així, més o menys, en totes les èpoques i continents al llarg de la història... I no solament les morts físiques, també les psicològiques i oceans de desgràcia i patiment. Pinochet, Videla... tots generalment impunes.



Segons Amnistia Internacional, a l'Afganistàn van morir 150.000 persones.

Segons el diari Público, l'Estat Espanyol hi va participar amb gairebé 4.000 milions d'euros. I en la guerra d'Iraq amb 745 milions. Els "senyors" Bush, Aznar etc, cap problema. I així amb tantes i tantes guerres i altres barbaritats. 

 Primera Guerra Mundial uns 50 milions de morts.
Segona Guerra Mundial uns 60 milions de morts.
(A més de ferits i esguerrats)

Per cert, els aliats, "els bons", tenint ja Hitler la guerra perduda, van arrasar ciutats alemanyes sense importància estratègica i plenes de civils. A Dresden va haver-hi uns 25.000 morts en 24 hores. A Hamburg 40.000 i 1.000.000 de desplaçats. 

Hi van llençar 2.300 tones de bombes incendiàries. 



Tampoc s'ha d'oblidar Hiroshima i Nagasaki: uns 250.000 morts i tot contaminat. Ja a les acaballes de la guerra van llençar també sobre ciutats japoneses tones de bombes incendiàries. Decisions del "senyor" Truman, un altre heroi. Corea, Vietnam, Afganistan...  Respectables presidents americans, abanderats de la tan preuada i democràtica llibertat.

Font Viquipèdia. 
(Les xifres varien, però això és irrellevant)


Morts i més morts... immens patiment.
Violència i més violència, destrucció i més destrucció.

Tot predestinat?
O el lliure albir de castes psicòpates?
L'ancestral barbàrie humana, tota predestinada?
Si aquest és el passat, així serà el futur?
Si així és el futur, sobreviurem?
Si volem sobreviure cal un gir radical.
Què podria desviar la llei de causalitat?




PER CERT

El "senyor" Adolf Hitler, un criminal, es drogava amb amfetamines i cocaïna. El "senyor" Winston Churcill, gran defensor de la "democràcia", era un heroi, que durant el matí bevia whisky, "champagne" per dinar i a la tarda conyac... Contínuament endollat a la nicotina. Així dirigia la guerra. Un addicte a la droga dura legal, respectable, admirat i obeït. Són detalls curiosos per a reflexionar. Es droguen amb alguna cosa els nostres actuals dirigents?

Poc se'n parla, però drogar als soldats, també és cosa habitual. Com habitual és que molta gent, sí, també els dirigents, vagi fàcilment drogada amb cafè, alcohol, pastilles variades.


En temps de guerra, les evidents víctimes, físiques i psicològiques, són moltes.
En temps de pau, les menys evidents víctimes, també són moltes.
Es manifesten en disfuncions i malalties, físiques i mentals.
Unes i altres en creixement alarmant a la nostra societat.

Per cert.
Fent ús del neo-llenguatge a l'estil Orwell, cada vegada més freqüent,
als mitjans parlen de "problemes de salut, o de salut mental" Quan mai han existit tals problemes de salut. Els problemes no són de salut, sinó de malaltia.






TOT AIXÒ JA VE PROGRAMAT?

Si la llei de causalitat és certa, la resposta és sí.

Pels de punta.


Alguns diuen:  "De no haver-hi guerres ja no hi cabríem"... i potser és cert. 
Tanmateix, aquesta espècie tan intel·ligent, il·luminada per multitud de religions...
 no troba millor manera de limitar la població? 

L'UNICEF i altres, salven infants, que uns anys després es mataran en guerres. No fora millor educar, conscienciar als progenitors? Com és possible que per practicar un ofici o conduir un cotxe es demani una formació i per procrear no? Serà perquè els Grans Senyors, uns "escollits pels déus" i altres "pel poble",  necessiten treballadors barats, creients cecs i soldats obedients? Així, el nombre d'humans augmenta a un ritme trepidant. Ja som 8.000 milions...  

Sabem que el creixement indefinit és impossible. Què passarà?

Diuen que al Cosmos hi ha milions de planetes susceptibles d'albergar vida intel·ligent. Certament en aquest semblaria que, ara per ara, la intel·ligència en valors falla de manera estrepitosa. Evolucionarà? Necessitarà potser un gran sotrac per a despertar? 

O aquesta pretensiosa civilització s'esfondrarà com un castell de cartes?


*

 DIUEN QUE ELS HUMANS SOM ANIMALS RACIONALS

Tanmateix... on és la racionalitat?

Globalment, els militars consumeixen uns dos bilions de dòlars anuals.

 (dos milions de milions). 

Uns 40 milions d'euros diaris a l’estat espanyol, i a 2022 va en augment.

Preparant la tercera guerra mundial... que potser ja ha començat.

Obligatòriament, tots hi col·laborem.


Mentre la pobresa, misèria, fam i crisi climàtica augmenten.

Tot plegat, no és de bojos?



El totpoderós Jahvè, dirigint l'orquestra. 




La barbàrie endèmica que pateix la humanitat, està destinada-predeterminada?

 Això sembla.
Pensadors, filòsofs, pacifistes, místics, activistes, músics, poetes... no han pogut aturar-la.
Tampoc els artistes i menys els enginyers, inventors, científics, etc
Més aviat al contrari, en general l'art i sovint la ciència, sempre s'han venut al poder... 
per inconsciència, necessitat, patriotisme o privilegis. 

Les armes, bombes, avions etc, no arriben de Mart, 
les dissenyen, fabriquen i utilitzen "honorables ciutadans".

La bomba atòmica.
 Per inventar-la i construïr-la hi van treballar unes 120.000 persones.
Va costar uns 2.000 milions de dòlars...  per matar uns  400.000 japonesos.

Milions d'euros costa un sol avió de combat.... la "festa" la paguem entre tots.




W.Von Braun, era un científic al servei de Hitler. Va inventar els primers míssils (Fabricats amb mà d'obra esclava provinent dels camps d'extermini... uns 20.000 van morir). Llençats sobre Anglaterra van matar unes 5.500 persones i ferir a unes 16.000. Perdonat, va passar a treballar pels EUA, on va esdevenir un heroi.  Així es funciona al planeta Terra.


Totes aquestes i tantes més coses, més o menys tots les sabem.

Però generalment les oblidem... o no les volem recordar.

Fins que ens cauen a sobre.


Tot això és... voluntat divina? Deïtats sàdiques jugant amb els humans?

Encadenament causal?


MISTERI


*

De manera "natural" els estats i algunes religions, són criminals?

És aquest un funcionament inherent a la naturalesa dels humans? És l'anomenada condició humana? Existeix un imperatiu biològic-psicològic-genètic... que ens fa ser així?

Certament, des de sempre que els poderosos: aristòcrates, cabdills, reis, emperadors, papes... s'han dedicat a massacrar, conquerir, convertir, explotar... sovint en nom dels deus... pagans o del "Déu únic". És trist constatar-ho, però són fets.

Jehovà o Al·là, són monstres criminals? I, si el mal és cosa de Llucifer (significa portador de llum, un àngel rebel diuen), on queda l'omnipotència de "Déu"? Tot plegat són qüestions ontològiques molt difícils... impossibles de respondre. 


 Tanmateix, una cosa sembla certa:

 Si la humanitat no és capaç de passar a un estadi superior, la seva extinció està garantida.

El planeta continuarà girant i la vida trobarà nous equilibris.

Però per als humans la Terra serà inhabitable.



*


TOT EL CONEIXEMENT PER REALITZAR UN CANVI DE PARADIGMA ESTÀ PRESENT
Què haurà de passar per realitzar-lo?

CALDRÀ TOCAR FONS?

De fet, la sexta extinció massiva de la biodiversitat ja està en marxa.
Impulsada certament per les activitats i excessos dels humans.
L'antropocentrisme esquizoide que ens caracteritza, va arrasant.
*

Tanmateix.
Més ençà i enllà de l'estupidesa humana, 
també en la naturalesa la destrucció és omnipresent.
Els uns es mengen als altres, els grans als petits... i els petits, als grans.
(rapinyaires, insectes i bacteris)

EN TOT CAS...
Tot el que puja ha de caure, tot el que neix ha de morir.

TAMBÉ ÉS OMNIPRESENT LA CREACIÓ I LA CONSERVACIÓ
És el procés natural, tots ho sabem.
Naixem, si naixem.


Vivim si vivim.


 Amb sort envellim.



Amb certesa morim.



 Vida-mort, són l'Alfa-Omega, inici i final, camí i destí.
és l'experiència de ser, d'existir en l'espai-temps 




Gira constant la roda del destí.

Batega profund.

Tancant els ulls la podràs sentir.



 REFLEXIONAR-MEDITAR-CONTEMPLAR...

eixampla la ment i el cor

 OBRE CAMINS


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLIBERTAT

  REFLEXIONS A PROPÒSIT DE LA LLIBERTAT I EL DESTÍ Tema de crucial importància per a cada un i per a tots. Que cadascú en tregui les seves c...