LLIBERTAT? DETERMINISME?
SOM LLIURES? O MANA EL DESTÍ?
Segons la física quàntica, a nivell de partícules, el determinisme no existeix.
Però a nivell humà, en el món de cada dia sembla ser que sí.
Les lleis de la física Newtoniana funcionen.
Si tot obeeix a la llei de causalitat, si el passat determina el present i el futur...
Si així és, al món de l'experiència no hi ha llibertat.
I
L'EXISTÈNCIA, TU TOT I CADA COSA ÉS:
UN MISTERI IMPENETRABLE
VIURE'L PLENAMENT!
*
DESTÍ O LLIURE ALBIR
Semblen dues posicions irreconciliables.
Què és veritat, el determinisme o la llibertat?
Però, i si no fossin dos conceptes excloents?
Es tracta potser de relacionar ambdues coses.
De comprendre que en realitat no hi ha contradicció, sinó complementarietat.
Com conciliar doncs ambdós pressupòsits?
Tot depèn de com es mira.
*
D'ANTUVI CAL COMPRENDRE QUE DETERMINISME NO ÉS FATALISME
El fatalisme inhibeix, desespera, paralitza.
Pot conduir al suïcidi físic... o psicològic, són molts els zombis psicològics.
No estan morts, però tampoc vius, estan atrapats en la inèrcia de l'època.
Suposar que la llibertat és aparent,
que no existeix el lliure albir en les decisions sinó predeterminació, es pot mal entendre com una doctrina paralitzant de qualsevol voluntat i esforç. Perquè hom s'havia d'esforçar en objectius personals o treballar per la pau?, l'ecosofia, el bé comú... si ja tot està decidit?
Si igualment el sistema s'enfonsarà, podem continuar contaminant, consumint, barallant-nos...
Passem-nos-ho bé, mengem i bevem, divertim-nos avui, demà Déu dirà.
Els què vinguin ja s'espavilaran.
Són molts, masses que pensen i actuen així.
*
CONTINUAREM CONSUMINT COMPULSIVAMENT?
FINS A CREMAR-HO TOT?
PERÒ EL DETERMINISME NO ÉS FATALISME
No és una doctrina paralitzadora. Creiem que som lliures perquè ens ho han dit i repetit al llarg de segles i no ens hem aturat gaire a pensar-hi. Ho creiem perquè ens considerem éssers separats de l'entorn. Identificats amb l'ego, possessions, professió, classe o casta. Confosos entre el que som i el que ens han dit que érem: la màscara social. Però ignorem la nostra veritable naturalesa, el què som realment i la causa de les nostres accions personals i col·lectives.
Ignorem la inter-relació absoluta, no veiem que el planeta és una unitat... inseparable de la humanitat.
Com ho és el propi cos... format per milions de cèl·lules interconnectades, cadascuna viva per ella mateixa. Potser també cada una es sent lliure... però sabem que no ho és. Nosaltres tampoc.
Potser també cada neurona es creu independent. Potser no s'adona de la interconnexió. Així els humans, cadascú és un fragment d'humanitat. Una neurona de la ment col·lectiva.
De la consciència col·lectiva.
NO ENTENEM QUE L'ESFORÇ, FÍSIC O MORAL, ÉS PART AUTOMÀTICA
INSEPARABLE DE L'EXISTÈNCIA
De fet no és esforç, tal com solem entendre.
Aplicar força o resistència a un obstacle per contrarestar-lo o revertir-lo, és un automatisme.
També és un automatisme quan, per lo que sigui, no s'aplica.
Si fa vent el mar s'agita. Si no en fa esta en calma.
*
"L'esforç", físic o mental, demana constància, confiança, paciència...
esperança en aconseguir el què ens proposem.
Tanmateix, que aquestes condicions es donin o no, de què depèn?
De la nostra voluntat?... i aquesta de què depèn?
QUI DECIDEIX?
QUI ETS REALMENT?
ETS UNA ENTITAT FIXA?
O UNA EXISTÈNCIA EN MOVIMENT?
REAL? IMAGINARI?
TENIM PENSAMENTS?
O ELS PENSAMENTS ENS TENEN?
TENIM SENTIMENTS O ELS SENTIMENTS ENS TENEN?
TENIM EMOCIONS?
Sensacions, percepcions, emocions... arriben, apareixen i desapareixen.
Som la pantalla conscient on es projecta a cada instant la vida.
SOM SUCCÉS EN L'ESPAI-TEMPS
OBSERVA, AIXÒ PASSA CONSTANTMENT
ara mateix
tancant els ulls ho podràs sentir millor
Quan tanques els ulls tot desapareix.
Darrere de tota decisió, acte u omissió, queda sempre un interrogant.
Desconeixem la causa i el perquè de les coses.
Ignorem l'origen i el mòbil profund dels nostres sentiments, pensaments i accions.
Detestem a qui no podem evitar detestar.
Estimem a qui no podem evitar d'estimar.
Fils d'una trama immensament complexa i del tot incomprensible.
Que es remunta a un inconcebible temps remot.
A UN MISTERI IMPENETRABLE
*
Les màquines compleixen la seva funció, són predictibles.
Fins i tot les més complicades són entenedores.
Els humans som màquines orgàniques, infinitament més complexes, que serien predictibles... si existís l'ordinador impossible, capaç de processar totes les infinites dades. No obstant, encara que impenetrable, tot el què som, pensem i fem està programat per la genètica, l'educació, les experiències passades.... Temperament, caràcter, ambient, herència... Do'n venen sinó els nostres desitjos, pensaments, sentiments, voluntats...?
Som les darreres fulles d'un arbre immens... inconcebible.
Que es remunta als orígen dels temps.
Seguit les fulles cauen i en surten de noves.
Totes les fulles són arbre i estan comunicades entre si.
Les fulles alimenten l'arbre i l'arbre alimenta les fulles.
Som parts d'un gran cos... neurones d'una gran ment.
Cadascú aïllat en si mateix, però comunicat amb tots els altres.
*
Igual que un ordinador, no podem realitzar treballs per als quals no hem estat d'una o altra manera programats. Fins la més gran creativitat o l'invent més sofisticat, prové d'uns fonaments preestablerts.
PER AIXÒ L'EDUCACIÓ DE INFANTS I ADULTS ÉS TAN IMPORTANT
I ESTIMAR ÉS EDUCAR
*
La pura lògica, el sentit comú, les proves objectives i científiques asseguren que vivim en un mon predeterminat, subjecte a la llei de causalitat. Fins i tot en moltes religions hi han persones que afirmen el determinisme. Considerats visionaris, místics, sovint heretges o marginals, doncs entren en contradicció amb els dogmes dualistes que castiguen a qui els qüestiona.
"És inútil esforçar-se en aconseguir resultats que Alà no ha desitjat".
"No es mou una sola herba sense la voluntat de Déu"
RACIONALMENT TOTHOM COMPREN QUE CADA CAUSA PROVÉ D'UN EFECTE
Que esdevé causa del següent efecte.
Però qui hauria creat i programat a Déu?, un altre Déu?
Tanmateix els éssers humans normals tenim en la vida quotidiana la sensació de ser lliures.
fer o no fer, parlar o callar, comprar o no comprar, quedar-se o marxar...
Aquí rau l’aparent conflicte entre determinisme i llibertat.
Aparent, doncs aquests dubtes, esforços, planificacions, esperances i temors en quan al futur...
cal repetir-ho:
FORMEN PART DEL JOC
Són facetes, aspectes, trànsit, moments del procés global que,
més enllà de tota comprensió humana, inclou tot i qualssevol cosa.
Aquesta idea és molt simple i tanmateix difícil d'integrar en la vida quotidiana...
PERQUÈ HEM ESTAT FORMATS-DEFORMATS EN LA DUALITAT EXCLOENT
O això o allò, blanc o negre, bonic o lleig...
Però en la vida real és això i allò, blanc i negre, bonic i lleig...
CREACIÓ-CONSERVACIÓ-DESTRUCCIÓ
Tot és relatiu i en transformació constant
.
SORTIM DEL CENTRE I TORNEM AL CENTRE
Constantment respirem, bateguem... anem i venim, parlem i callem, pugem i baixem...
Naixem-vivim-morim-ressuscitem a cada instant.
DIUEN ELS SAVIS:
Llibertat és reconèixer la necessitat, la inevitabilitat, la unicitat...
La incomprensible, misteriosa, immensa trama global de la què som part inseparable.
LLIBERTAT ÉS ACOLLIR EL DESTÍ
Comprenent que l'acte volitiu és part d'ell.
Que l'esforç forma part del joc, que res es pot sortir del guió, ni alterar la llei de causalitat.
Diuen: l'existència tota, és com una obra de teatre.
Com una pel·lícula. El guió està escrit. Ha estat filmada, ja tot hi és... peró tu no l'has vist. La vas començar en néixer... i va projectant-se a la pantalla. La pantalla és el moment present. L'esclat d'existència, de llum, de vida que batega entre el passat i el futur.
ARA, AQUEST PRESENT
... aquest esclat, aquest instant que no s'atura...
CONSCIÈNCIA DE SER
*
L'existència tota, és com una novel·la, com un llibre.
De principi a fi ja estan escrits. Tu vas llegint. També aquí, aquest blog, ja hi és, totes les pàgines, totes les fotos... ja hi són. Però no en pots tenir una visió global.
Vas veient a mesura que va apareixent, a mesura que el contingut potencial es fa present a la pantalla. Ara mateix, negre sobre blanc veus aquestes lletres, comprens, a la teva manera el significat... i automàticament, així com apareix desapareix.
Per això, en sentit figurat es diu: tot està escrit.
Llibertat és ser tu mateix... deixar-te fluir... amb el què hi ha.
De fet, altra cosa no pots fer.
Pensis el què pensis, reaccionis com reaccionis és un automatisme.
Més enllà de la pròpia voluntat les coses són com són.
Del que hi ha no se'n pot fugir.
ENS AGRADI O DESAGRADI, SEMPRE LA REALITAT S'IMPOSA
*
DE MANERA SUBJECTIVA ENS SENTIM LLIURES
Per tant som subjectivament lliures.
DE MANERA OBJECTIVA TOT ESTÀ DETERMINAT
Per tant objectivament no som lliures.
ESTIMA I FES EL QUÈ VULGUIS
La vida dura un moment, altra no en tens.
Cada moment bé donat per tots els antecedents personals, familiars i col·lectius.
Entendre-ho a fons, sentir-ho així t’allibera d’un gran pes.
Mostra els enganys, elimina idolatries. Dóna el poder de no trescar per ser el que no ets, de no vendre el que és sagrat -la pròpia vida- per comprar banalitats. Ajuda a deixar florir això que ets en el fons:
aquest ésser singular
LA PRÒPIA MÀGIA
DESPLEGANT L'AUTÈNTIC
retrobant l’essencial... simplificant...
apareix un personal sentit de llibertat...
de ser onada en un gran mar
*
CADASCÚ ÉS COM UNA GOTA D'AIGUA
EL MAR ÉS UN NOMBRE IMMENS DE GOTES TOTES JUNTES
Ni cada gota ni cada onada no te entitat pròpia.
És només aigua en moviment, apareix i desapareix en la mar.
Cada ésser humà és només vida en moviment, apareix i desapareix en la humanitat.
CONSCIÈNCIA VIBRANT
VIBRANT EN L'INSTANT
ATENCIÓ NO ENS EQUIVOQUEM
SEGONS LA LLEI DE CAUSALITAT
Si el present és conseqüència del passat i determina el futur...
Vol dir que ens hem de conformar a la barbàrie humana?
RADICALMENT NO
La llei causa > efecte no justifica el fatalisme.
Ni és excusa per a l'immobilisme, al contrari.
Mostra que un petit canvi pot produir grans resultats.
Conscienciar-se ho transforma tot.
v o l e r é s p o d e r
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada